textos

Article publicat al llibre de festes d'Almàssera 2003, que ara publique al blog, en homenatge a la historiadora local Inma Roig, que va faltar tristament aquell any, i que vaig tindre el plaer del fet que prologara el meu primer llibre d'investigació. Moltes gràcies, Inma estigues on estigues. #Almàssera #història #envalencià

La història, la memòria històrica d’un poble és allò que converteix a eixe poble en una entitat amb personalitat pròpia, amb constància de la seua existència. Però la història no ha de fer-se a qualsevol preu, la història forma part del cos científic de coneixements humans i es regeix per la seua pròpia metodologia i no tothom té els coneixements necessaris i l'habilitat per a exercir-la. Inma Roig tenia les dues qualitats.

Des que va resultar guanyadora al costat de Juana Segura de la primera beca convocada per a la investigació històrica en Almàssera, Inma Roig es va convertir veritablement en la primera investigadora de la història d’Almàssera. Producte d’eixa dedicació vocacional i d’amor al seu poble són totes les seues publicacions que ja formen part del nostre patrimoni cultural i que ens han obert els ulls davant el nostre passat històric.

En el seu primer llibre La formación histórica de un pueblo: Almàssera. (1998), les dues historiadores, ens van introduir en els orígens reals, plenament documentats i allunyats d’anècdotes repetitives, prejudicis i llegendes sense fonament del nostre poble, de nosaltres mateixos, per tant. La historiografia local es va inaugurar així amb un treball impecable.

Lluny de sentir-se satisfetes amb este primer esforç, un any després publiquen Señores, pobladores y tributos en la Almàssera del siglo XIII. (1999) en la que ens presenten documents inèdits i plantejaments absolutament nous que ens expliquen millor la nostra història en comú com a poble, d'allò que ningú mai ho havia fet fins ara. De fet, van haver de desplaçar-se fins a Itàlia per trobar els orígens de les nostres arrels entre els documents allí conservats.

Producte de tot este esforç i il·lusió, Inma Roig va obtenir merescudament la plaça de Cronista Oficial d’Almàssera, que va exercir amb constància i dedicació, continuant amb la seua tasca investigadora i de conservació de la nostra memòria històrica i donant a conéixer el nostre poble i les nostres tradicions més enllà de la mateixa València, com va fer presentant la comunicació El Miracle dels Peixets: Un símbolo para las poblaciones de Almàssera y Alboraia, en el XVI Congreso de la Asociación de Archiveros de la Iglesia en España, celebrat en Saragossa l’any 2000.

Ella ha marxat, però ens ha deixat el millor del seu treball i sobretot ha encetat un camí, que no pot quedar sense continuació. Jo propose públicament el que crec que és el millor homenatge que li podríem fer, la institució d’un premi o beca d’investigació sobre qualsevol realitat del nostre poble de caràcter anual o bianual que porte el seu nom. No trobe millor forma de continuar la seua llavor. Gràcies, Inma.